La persistència de la memòria, Dalí

III. LA PERSISTÈNCIA EN LA MEMÒRIA

(Salvador Dalí, 1904-1989/ MoMA, Nova York/ 1931/ Surrealisme/ Oli sobre llenç/ Oníric/ 24 x 33 cm.)

(Espai cronològic, històric i cultural)(cronologia 0,20/ espai històric i cultural 0,1 x 8)

1931

A Espanya ens trobem a l´època final de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) i l´inici de la II República.

El segle XX serà el segle de les Avantguardes Artístiques que tindran dues grans etapes subdividides pels grans canvis socials i polítics d’ aquesta centúria. Les Primeres Avantguardes es desenvolupen fins la Segona Guerra Mundial, mentre que les Segones després de la Guerra.

Les Primeres Avantguardes Artístiques estaran incloses dins d’una dinàmica de canvis, que es reflecteixen en tots els camps: 

. Científic i tecnològic amb el motor d’ explosió, l’ aviació, l’ energia atòmica, els mitjans de comunicació: telèfon, ràdio, cinema, televisió... 

. Econòmic i social amb l’ emigració del camp a les ciutats, la crisi del sistema capitalista amb el crac de 1929, la industrialització... 

. Polític amb el Colonialisme, l’ esclat de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa, l’ aparició i consolidació dels moviments feixistes, la Segona Guerra Mundial... 

Per tant, l’ art de la primera meitat del segle XX serà un reflex d’ aquesta societat activa que modifica amb un ritme frenètic totes les seves estructures anteriors. Per aquest motiu després del Modernisme, el segle XX s’ inicia amb l’ esclat de les Primeres Avantguardes Artístiques que es desenvoluparan al continent europeu. 

Els principals països on sorgiran aquests corrents seran bàsicament: França i Alemanya. Des d’ aquests indrets s’ estendran per tota Europa i, concretament, París serà el centre artístic fins finalitzada la Segona Guerra Mundial. 

Des de 1905 fins gairebé 1924, París s’ esdevindrà conjuntament amb Dresden i Munic els nuclis de moviments artístics com: el Fauvisme, l’ Expressionisme, el Cubisme, l’Abstracció i el Surrealisme, entre d’ altres.

(Estil i característiques formals i compositives)(0,50 estil/ característiques 0,30 x 5)

Surrealisme.

Predomina el dibuix, de línies pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats.

La llum és nítida i brillant, projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. Hi ha dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i es retallen a l'espai; i l'altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca, irreal.

Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre els freds les allunyen.

Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta. Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins el rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, així no es perd al fons del cel i com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.

(Tema, significat i funció)(tema 0,60/ significat 0,20, funció 0,20)

És un paisatge de Portlligat. Podem reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar. Hi trobem tres rellotges tous i un de rígid. Un dels rellotges tous penja de la branca d'una olivera; un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l’obra. L’últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l’angle esquerre. El quart rellotge, rígid, cobert de formigues i situat cap per avall contrasta amb els tous. Tots els rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues. La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat de Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època com el que apareix a El gran Masturbador (1929) en el que Dalí s'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del cap de Creus.

La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur són símbols de putrefacció, quan volia representar l'art decadent pintava ases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més d'aquesta manera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por als insectes.

Significat. Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de l'olivera o el moble  i els “tous” que es desfan i ens donen la sensació de relativitat del temps. Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu. En contrast amb els rellotges tous hi ha un

quart rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el símbol queda destruït.

Funció.  Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, quan Gala havia marxat al cinema amb una amics. La inspiració la va trobar en el formatge camembert que havien pres per dinar i en els problemes filosòfics del que era “super-tou” en el formatge.