Dona i ocell, Miró

IV. DONA I OCELL

(Joan Miró, 1893-1983 / Parc de l´Escorxador, Barcelona / 1983 / No figurativa, surrealista / Escultura exempta/ formigó i ceràmica/ Al·legòric 5,29 x 22 m.)

(Espai cronològic, històric i cultural)(cronologia 0,20/ espai històric i cultural 0,1 x 8)

1983

Durant la dècada de 1980 es va produir un acostament entre la Unió Soviètica i els EEUU que va posar fi a la Guerra Freda amb la Caiguda del Mur de Berlin (1989) i va comportar una reorganització de les relacions entre les grans potències. També el 1991 es creà La Unió Europea (Tractat de Maastricht). Cal afegir esdeveniments més recents com la Guerra del Golf (1991).

A Espanya es produeix l´assentament de la democràcia després del cop d’estat del 23 de febrer de l’any 1981. S´inicia el govern el Partit Socialista Obrer Espanyol, així com l´hegemonia socialista a la majoria d’ajuntamentsdemocràtics.A Barcelona l’alcalde és Pasqual Maragall (PSC).

L´any 1992 s´organitzen els Jocs Olímpics de Barcelona, amb la consegüent transformació urbanística de la ciutat, i l´Exposició Universal de Sevilla.

Amb tots aquests canvis i l’ aparició de la globalització i de l’ impacte científic, tecnològic i la generalització de la informació, es produeix una aproximació entre tots els camps artístics i un intercanvi de gustos i idees a nivell mundial.

(Estil i característiques formals i compositives)(0,50 estil/ característiques 0,30 x 5)

Surrealisme.

És una escultura exempta de dimensions colosals formada per tres elements contraposats: una estructura vertical buidada, amb aparença fàl·lica; a sobre un tub cilíndric lleugerament desviat de l´eix central; una mitja lluna corona l´escultura.

L´opacitat i grisor del formigó amb el qual està feta l´escultura, contrasta amb una rica ornamentació cerámica de trencadís, formada per tessel·les de colors primaris i secundaris (groc, vermell, blau i verd)

Malgrat les seves gran dimensió i el seu gran volum i pes, mostra una sensació de lleugeresa gràcies al joc gravitatori dels elements que la coronen.

Gràcies a la seva ubicació a la vora d´un estany artificial, la integració a l´espai és òptima. A més, la lluentor del trencadís es multiplica gràcies a la llum i el réflex de l´aigua.

(Tema, significat i funció)(tema 0,60/ significat 0,20, funció 0,20)

El peculiar surrealisme de Miró (1893-1987) es caracteritza per haver creat un personal llenguatge“sígnic”: estels, escales, formes filamentoses, petits i estranys animals, punts. Encara que André Breton havia escrit que Miró era “possiblement el més surrealista de tots ells”, realment és un artista difícilment classificable. 

Dóna i ocell representa una forma femenina amb barret i sobre aquest la imatge d'un ocell. Encara que pogués suggerir una escultura fàl·lica, la presència d'una incisió negra i vertical ens indica que es tracta d'una referència a la feminitat.

Inicialment el títol original era Dóna-bolet amb barret de lluna, ja que la figura femenina té en el seu extrem superior un cilindre –barret- i una mitja lluna, que és una de les representacions de Miró dels ocells, éssers que connecten el món terrenal amb el món dels astres.

L'exterior de l'escultura està recobert amb ceràmica de colors vermells, grocs, verds i blaus, utilitzant la tècnica del trencadís o mosaic, gràcies a la col·laboració del ceramista Joan Gardy Artigas. És l'univers iconogràfic de Miró, freqüentment basat al món dels somnis i en els colors primaris i complementaris, el que ens ajuda a interpretar l'escultura.

   Quant al seu significat, l'escultura presenta una visió transmutada de la realitat percebudades d'un estat de consciència aparentment elemental o primari, que reflecteix la tornada a una visió ingènua, feliç i impetuosa del món. La seva funció és ornamental per a un espai públic, antic escorxador, destinat a l'esplai urbà i a l'oci ciutadà. Dóna i ocell forma part d´una trilogia que l´autor va donar a la ciutat de Barcelona amb la intenció de donar la benvinguda als visitants de Barcelona per via aèria (mural de l´aeroport de Barcelona), marítima (mosaic del Pla de l´Ós) i terrestre (Dona i ocell).